L’Auditori Banc Sabadell ha acollit aquest dijous la 18a edició del Tribuna Sant Cugat Empresarial, que sota el títol «El valor del territori. Invertir en sostenibilitat i futur. El cas Collserola» ha reunit més de 250 assistents per reflexionar sobre el futur d’aquest espai natural i les oportunitats que ofereix la gestió sostenible dels ecosistemes.
La sessió ha comptat amb la participació de Joan Cabezas, CEO i cofundador de Nactiva; Carla Coloma, ambientòloga i directora global de Sostenibilitat de Fluidra; Manel Ferrer Nicolau, arquitecte i president de Collserola Iniciatives, i Emili Dalmau, oficial responsable de la Unitat Tècnica GRAF dels Bombers de la Generalitat, que finalment ha substituït Marc Castellnou. El debat ha estat conduït pel periodista Jofre Llombart, amb la participació de Gina, l’assistent virtual desenvolupada per GFT, que simbolitza l’aposta de Sant Cugat Empresarial per la innovació tecnològica.
El territori, un actiu que cal cuidar i gestionar
La jornada ha començat amb la benvinguda de Xavier Ventura, sotsdirector general de Banc Sabadell i director de la Xarxa d’Empreses de Catalunya, que ha reivindicat la necessitat d’entendre el territori com un actiu que requereix inversió i una gestió adequada. “Si ho fem bé, el territori aporta valor a la societat, aporta cohesió i aporta progrés”, ha assenyalat. Ventura també ha destacat la relació entre Sant Cugat i Collserola, afirmant que li resulta difícil imaginar la ciutat sense aquest entorn natural.
Per la seva banda, el president de Sant Cugat Empresarial, Eduard Torres, ha aprofitat la seva intervenció per fer referència a diversos temes d’actualitat que afecten el teixit empresarial i la societat. En primer lloc, ha expressat la solidaritat de l’associació amb les empreses i els professionals que han patit episodis de violència durant la jornada de vaga, i ha defensat el respecte a l’estat de dret i la convivència. Torres també ha volgut adreçar un missatge als joves: “Hi ha futur, però hem d’ajudar entre tots, les administracions, les empreses i els particulars”.
En l’àmbit de l’habitatge, ha reclamat mesures per ampliar l’oferta, facilitar la transformació del sòl i agilitzar els tràmits administratius. En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’un acord ampli que permeti avançar en aquestes polítiques: “Necessitem un gran pacte d’Estat que impulsi aquestes polítiques”, ha afirmat.
L’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Josep Maria Vallès, ha posat en valor la importància de Collserola per al municipi i per al conjunt de l’àrea metropolitana. Ha definit aquest entorn com “un gran privilegi i una gran responsabilitat”, tant per la possibilitat de gaudir-ne com pel compromís de preservar-lo per a les generacions futures. També ha recordat l’incendi que va afectar Sant Cugat l’any 1994 i l’increment del risc associat al canvi climàtic.
Collserola davant el repte de la gestió forestal i els grans incendis
Un dels eixos centrals del debat ha estat la necessitat d’avançar cap a un model de gestió forestal que permeti preparar Collserola davant dels nous escenaris climàtics. Manel Ferrer ha recordat que prop del 60% de les 8.150 hectàrees del parc són de titularitat privada i ha exposat les dificultats econòmiques i de gestió que afronten els propietaris forestals. En aquest sentit, ha reclamat més col·laboració amb les administracions i models que permetin donar continuïtat a les actuacions de manteniment.
Ferrer ha advertit que la gestió forestal encara depèn en gran mesura del finançament públic i ha defensat la necessitat de trobar fórmules que permetin generar activitat i valor econòmic al territori. “Hauríem de tornar a donar valor a aquest territori”, ha assenyalat, en referència a la necessitat d’avançar cap a un model de gestió que sigui sostenible també des del punt de vista econòmic.
Per la seva banda, Emili Dalmau ha advertit de la magnitud del risc d’incendi a Collserola, especialment per la proximitat entre les zones forestals i els nuclis urbans. El responsable de la Unitat Tècnica GRAF ha alertat que un gran incendi podria superar la capacitat d’extinció dels recursos disponibles i ha insistit en la importància de prioritzar la prevenció. “No volem més camions ni més avions, sinó que part dels pressupostos possibles es destinin a més accions preventives”, ha afirmat. També ha recordat que el canvi climàtic està alterant les condicions dels boscos, que han de fer front a temperatures i règims de precipitació molt diferents d’aquells en què es van desenvolupar.
El capital natural com a oportunitat econòmica i empresarial
Un altre dels eixos de la trobada ha estat el potencial del capital natural com a oportunitat per al desenvolupament de nous models de negoci. Joan Cabezas ha defensat que la natura no s’ha d’entendre únicament com un recurs, sinó com un actiu capaç de generar valor econòmic, ambiental i social. “La natura no és un recurs, és un actiu”, ha resumit.
Des de Nactiva, ha explicat la importància d’impulsar projectes de regeneració dels ecosistemes que connectin propietaris, empreses i inversors, i que permetin portar al mercat productes i serveis vinculats a la natura. També ha destacat que aquestes iniciatives han de generar activitat econòmica i ocupació, alhora que contribueixen a millorar l’estat dels ecosistemes.
Durant el debat també s’ha posat sobre la taula el potencial dels crèdits climàtics com a mecanisme per donar valor econòmic als beneficis ambientals derivats de la gestió forestal. Aquest tipus d’instruments poden contribuir a mobilitzar inversió privada en projectes que afavoreixin la captura de CO₂, la conservació de la biodiversitat i la regulació del cicle de l’aigua, alhora que generen noves oportunitats per als propietaris forestals i el territori.
Carla Coloma ha exposat l’experiència de Fluidra i la importància que els recursos naturals, especialment l’aigua, tenen per a l’activitat de les empreses. En aquest sentit, ha explicat la col·laboració de la companyia amb Nactiva en un projecte a Collserola, vinculat a la gestió forestal i a la petjada hídrica. Coloma ha definit aquest tipus d’iniciatives com “una palanca de resiliència” per a les empreses, ja que contribueixen a reforçar la capacitat d’adaptació davant reptes com l’estrès hídric i el canvi climàtic.
La col·laboració publicoprivada, clau per activar noves oportunitats
La col·laboració publicoprivada ha estat una altra de les idees centrals del debat. Els ponents han coincidit en la necessitat d’impulsar nous models de gestió que facilitin la inversió, afavoreixin la coordinació entre administracions i impliquin els propietaris forestals i el teixit empresarial. En aquest sentit, Joan Cabezas ha reclamat que les administracions adoptin un paper més actiu com a “soci i promotor” dels projectes de regeneració de la natura, mentre que Carla Coloma ha destacat la importància de disposar de regles clares i indicadors que permetin mesurar el retorn d’aquestes iniciatives tant per al territori com per a les empreses. Els ponents també han defensat una major coordinació entre municipis i la recuperació de l’activitat agrícola i ramadera com a part de les estratègies de gestió forestal i prevenció d’incendis.
La jornada ha finalitzat amb un torn de preguntes del públic i un espai de trobada entre els assistents, que ha permès continuar compartint reflexions sobre els reptes i les oportunitats de futur de Collserola.
Aquesta 18a edició del Tribuna Sant Cugat Empresarial ha comptat amb el patrocini principal de Banc Sabadell, la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el suport de Veolia com a partner de l’esdeveniment. També hi han participat com a sponsors les empreses HP, Moventia, Truyols, Occident i Ferrer. A més, han donat suport com a Corporate VIPs Sisquella Grup, Catalònia Fundació Creactiva, Networkia, Eurofragance i CatServeis SXXI.
