Aquest nova edició de Tribuna Sant Cugat Empresarial ha reunit a l’Auditori del Banc Sabadell a prop de 160 representats del món empresarial i econòmic de la ciutat i comarca.
Aquest dijous dia 9 de novembre, al vespre, s’ha celebrat una nova edició del Tribuna Sant Cugat sota el títol «El repte digital en el futur de la banca». L’esdeveniment ha comptat amb destacats ponents del món empresarial com el Sr. Jordi Gual, Professor d’IESE Business School i President no executiu de VidaCaixa; la Sra. Teresa García-Milà, Directora de la Barcelona School of Economics i Presidenta de Sabadell Digital; i el Sr. Genís Roca, assessor d’empreses, negoci i cultura digital, que han reflexionat sobre els reptes digitals en el futur de la banca L’esdeveniment l’ha moderat el periodista, Jofre Llombart.
L’obertura de l’acte ha anat a càrrec del President de Sant Cugat Empresarial, el Sr. Jaume Vives, qui ha volgut iniciar la benvinguda recordant que fa 20 anys que es va fer el primer Tribuna Sant Cugat, “Estem d’aniversari”. Un esdeveniment que es va posar en marxa amb l’objectiu d’establir un entorn de coneixement i networking que ha fet possible, a dia d’avui, que “Sant Cugat tingui un lloc de rellevància en el teixit econòmic del nostre entorn”.
Després d’aquest preàmbul, el President introdueix aquesta nova edició on es parlarà del paper de la banca en un món cada vegada més digitalitzat, destacant que “no només ha estat capaç d’adaptar-se, sinó que està liderant un canvi on és important mantenir un entorn de confiança i seguretat”.
A continuació, el Director Gral. Adjunt i Director Territorial Catalunya del Banc Sabadell, Sr. Xavier Comerma, intervé content de presentar un nou Tribuna, amb tres ponents excepcionals per parlar d’aspectes molt interessants. Com a representant del Banc Sabadell, destaca que és un banc “amb l’ambició de continuar amb una sèrie de valors que defineixen la seva forma de ser: compromís, responsabilitat, professionalisme, eficàcia, empatia, proximitat i franquesa” i amb l’objectiu “d’acompanyar els seus clients a assolir els seus somnis i assessorar-los en les decisions econòmiques”.
Seguidament intervé l’Alcalde de Sant Cugat del Vallès, Il·lm Sr. Josep Maria Vallès, just abans d’iniciar el col·loqui, i ha volgut destacar que Sant Cugat Empresarial representa molt per a Sant Cugat. “Actualment hi ha més de 3000 empreses que generen 70.000 llocs de treball”, i Sant Cugat Empresarial és l’interlocutor entre l’Ajuntament i les empreses. Però considera que és o ha de ser-ho també, amb les administracions supramunicipals.
I, per acabar, després de posar exemples recents i molt clars, l’Alcalde incideix en que l’Ajuntament ha d’ajudar a les empreses perquè “si l’empresa avança, Sant Cugat avança”.
El concepte de la Banca Digital i el context competitiu amb les noves plataformes.
Després de les primeres intervencions, el conductor de l’acte, Jofre Llombart, ha donat pas a l’inici del col·loqui que comença tractant els efectes de la implementació de la banca digital.
Jordi Gual com a professor d’economia i des de la seva experiència, diu que les entitats han estat capaces de canviar tant a nivell intern com extern. “El que ha passat en els últims anys és una revolució” i ha suposat un canvi de mentalitat important a efectes de seguretat “és crucial per un banc que tingui la confiança dels clients, en la gestió dels seus diners”.
La relació amb els clients, sobretot el client minorista, “planteja reptes diferents que s’estan superant amb èxit, to i que amb tensions”.
En referència al canvi, destaca que “si l’entorn canvia més ràpid que la teva empresa, la teva empresa està morta”.
En aquest sentit comenta que el canvi amb les empreses és més fàcil, perquè suposa un win win, però el problema existeix en el món dels particulars, ja que som resistents al canvi. Per aquest motiu el banc ha de fer un esforç per atendre al jove que reclama un servei molt diferent, però també a la gent més gran.
Teresa García-Milà destaca que hi ha hagut una transformació tecnològica, i la banca ha fet grans inversions per poder estar al dia, salvant amenaces com les Fintech del moment. I ara anem cap al cloud que dóna una sèrie d’avantatges, per poder escalar més ràpid, més agilitat i flexibilitat.
Destaca que “un pas important d’aquesta inversió és inversió en RRHH”. És important que les persones que treballen en el sector bancari es vagin adaptant i formant per donar resposta a les noves necessitats, sobretot de les generacions més joves.
Pel que fa al canvi, Teresa García-Milà destaca el repte davant el client que l’arrastra a la digitalització, el jove que vol flexibilitat, agilitat i que tot sigui immediat i fàcil. Aquí és on els bancs han hagut de fer un gran esforç, aconseguint millorar un servei molt més personalitzat i acurat, tot i que cal mantenir l’acompanyament a aquestes persones més grans.
Genís Roca sorprèn dient que “això de la transformació digital és mentida”. Aclareix que la transformació ens ajuda a assolir els veritables reptes de les empreses i les persones.
L’estat normal de la gent és no voler canviar, perquè canviar és risc. Canviem per necessitat. Per això quan cal introduir canvis, com a gestor “has de convèncer a l’equip del canvi que vols fer”.
Transformació digital ha estat “el comodín del público” per convèncer del canvi. Però realment el que es busca és ser més eficient.
Sobre aquesta transformació digital, en Genís Roca posa de manifest que ha estat un procés, històricament, no tant vertiginós com diuen. Estem parlant de 30 anys.
“Una primera onada amb digitalització de processos que porta més de 30 anys, amb la digitalització de converses portem 15 anys i ara el que busquem és l’atenció personalitzada en temps real, i això ens connecta amb big data, intel.ligència artificial,...”.
Podem parlar, per tant, de tres nivells de maduració en aquest procés de transformació digital.
En referència a l’entorn competitiu, Jofre Llombart pregunta als ponents què opinen dels nous actors que han aparegut en escena.
Jordi Gual destaca dos tipus de competidors, els Fintech o Neobancs, i els Bigtech (apple, amazon,…) En referència als primers, el temps demostra que costa molt que tinguin èxit, sobretot perquè no tenen la confiança i la seguretat que cal. Però “sí que fan por les grans plataformes, perquè tenen milions de clients i diners. Només els frena la regulació que els pugui coartar”.
En aquest sentit el que proposa Jordi Gual és que els bancs han d’anar més enllà de la banca i convertir-se en grans plataformes. Perquè la gran lluita de les grans plataformes és la relació amb el client.
Addicional a aquest punt, afegeix que hi ha un altre tipus de competidors, que són els operadors de telefonia. A més de vendre el transport de la senyal, afegeix un conjunt de serveis addicionals.
“La digitalització està trencant les fronteres entre els diferents sectors” conclou Jordi Gual.
La Teresa García-Milà considera que la banca ja està fent de Neobanc i pot fer moltes coses actualitzades, des de la confiança. Considera que el Banc Sabadell no caldrà que vengui altres productes. “No crec que Amazon arribi a ser un gran player en el sector bancari”. Però afegeix que caldrà assolir aquests nous reptes i possibles competidors.
El sistema que té la banca, segons Genís Roca, té molt mèrit. L’arquitectura de dades està molt ben dissenyada per ser el hub de dades a partir del qual desplegar els serveis que es puguin necessitar.
En aquest sentit veu l’oportunitat de ser creatius. No es tracta de fer el mateix que fa Amazon, però sí podem garantir la custòdia de la informació i a partir d’aquí desplegar oferta de nous serveis. Aquí considera que hi ha recorregut.
“El que sembla clar és que un banc fent de banc no sembla que tingui molt de recorregut”
Pel que fa a les eines com Bizzum per exemple, els tres ponents coincideixen que Espanya és pionera i destaca respecte d’altres països.
“Les característiques que tenim aquí fan que si alguna cosa ha de passar en el món de la banca ha de ser aquí”, segons Genís Roca.
Teresa García-Milà destaca també que Espanya és pionera en aquest sentit i planteja si seria possible un Bizzum Europeu, per exemple.
En referència a l’Eurodigital, no sembla tant un next step, sinó més una qüestió política per la preservació de la sobirania, segons Teresa García-Milà.
Acabant ja el col·loqui, es parla de la seguretat. I conclouen:
Jordi Gual, partint de l’exemple de les criptomònades, “van sortir com un sistema descentralitzat per saltar-se els intermediaris i tots hem vist com ha acabat aquest sistema”
Destaca, per tant, “que la banca històrica té la capacitat de transmetre que els seus diners estan preservats i la seva privacitat”.
La Teresa García-Milà fa menció a “la gran inversió que fa la banca per protegir-se de ciberatacs, ja que és el sector on la confiança és més important”, tant a nivell d’infraestructura com de personal. Tot i que cal tenir en compte que la protecció total no existeix.
Acaba Genís Roca parlant d’exemples quotidians de cibertatacs en diferents sectors, i destaca que “això no ha passat en banca”. Aquesta és una avantatja competitiva clara que té la banca.
Al finalitzar el col·loqui, tots els participants van tenir l’oportunitat de compartir un sopar de networking, fomentant les relacions i interaccions entre els assistents. Aquesta nova edició del Tribuna Sant Cugat Empresarial ha comptat, un cop més, amb el suport destacat del Banc Sabadell com a patrocinador principal, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
