La precarietat laboral i la dificultat per a estalviar dificulten que una bona part dels joves d’aquest país puguin accedir a un habitatge en propietat. Segons dades de l’última edició de l’Observatori d’Emancipació Juvenil, corresponent al primer semestre del 2020, només el 17,3% dels joves espanyols d’entre 16 i 29 anys viuen emancipats, la pitjor dada des de 2001. En l’actualitat, la bretxa que existeix entre els estalvis d’aquest col·lectiu i el pressupost necessari per a adquirir un habitatge és cada vegada més gran, la qual cosa dificulta que els joves puguin accedir a un habitatge propi.

Per a la majoria d’ells, l’import inicial del preu de l’immoble i les garanties que s’han d’aportar per a la concessió dels préstecs hipotecaris són també un gran escull. ‘En els últims temps ens trobem que la major part d’operacions de compravenda que realitzem, tenen sempre el hàndicap que la parella que vol comprar, malgrat tenir una estabilitat laboral i capacitat per a complir les quotes hipotecàries, no té l’estalvi necessari per a poder arribar al 30% del preu de compra per a poder completar l’operació’, afirma Joan Franquesa, soci director de la immobiliària Feliu Franquesa, que adverteix que ‘l’actual crisi provocada per la pandèmia, dificulta encara més l’accés dels joves al mercat de compra d’un habitatge, ja que la Covid-19 ha agreujat l’escassa capacitat d’emancipació que arrosseguen des de la crisi econòmica de 2008’.

En general, els bancs solen concedir hipoteques fins al 80% del valor de l’immoble, i rarament superen aquest percentatge per a minimitzar els riscos. Malgrat això, Franquesa reconeix que ‘en els últims temps s’està creant una discriminació flagrant en favor dels empleats de banca, que estan accedint a crèdits hipotecaris del 110%, una situació que contrasta amb la de la resta de treballadors, alguns d’ells amb millors salaris, que no poden accedir al préstec’.

Aval de les Administracions Públiques

Facilitar l’accés dels joves a l’habitatge és un dels reptes que arrossega el sector immobiliari en els últims anys. Franquesa posa l’exemple de països europeus com el Regne Unit, que en els últims anys ha llançat programes per a ajudar els joves a comprar el seu primer habitatge, o més recentment, la Comunitat de Madrid, que està tramitant el programa Primera Vivienda, que avalarà la hipoteca de 5.000 joves de fins a 35 anys que facin el pas de comprar el seu primer habitatge, presentin solvència econòmica, però manquin dels estalvis previs suficients per a accedir a un crèdit hipotecari. ‘Aplaudim vehicles públics com aquest, que avalen un crèdit pont als joves que no tenen els estalvis suficients per a pagar l’entrada. Considerem que més administracions públiques podrien avalar aquesta hipoteca. Sense anar més lluny, Catalunya compta amb la Societat de Garantia Recíproca, Avalis, que pertany a l’Institut Català de Finances, la missió principal del qual és facilitar l’accés al finançament de pimes i autònoms, davant entitats financeres. Des de Feliu Franquesa plantegem que Avalis també pugui avalar als joves catalans perquè accedeixin a la compra del seu primer habitatge’, conclou Joan Franquesa.