El 2010, els líders del G20 manifestaren el seu compromís amb la reducció de les desigualtats, la finalització de la pobresa i la sostenibilitat del planeta. Només la prosperitat compartida és sostenible, deien amb raó.
El recent informe Intermon-Oxfam és esfereïdor: el 2011 el 1% dels més rics del món va guanyar el mateix que el 56% més pobre; a Espanya la diferència entre rics i pobres ha augmentat del 50 % des d’abans de la crisi.
Empresarialment aquestes dades representen una amenaça brutal contra el teixit empresarial. Per un raonament senzill: La desigualtat és una variable econòmica; a més desigualtat, menor possibilitat de que el creixement econòmic comporti una millora per la població.
Ara bé, de què vivim les empreses? De la capacitat econòmica dels consumidors. Si aquesta minva, les nostres empreses estan condemnades a minvar, a morir. Per tant ens afecta directament la lluita contra la desigualtat.
